L’1 d’abril de 1939 s’anunciava el final de la Guerra Civil. Acabaven els bombardeigs, la lluita a les trinxeres... però de cap manera va significar la fi dels vells o nous odis.
Als territoris conquerits pels franquistes, entre els quals tot Catalunya, van aparèixer de manera immediata llistes de persones considerades enemigues. Les presons es van omplir de civils o militars de totes les edats als quals se’ls atribuïen responsabilitats greus. Alguns d’ells, certament, en tenien, perquè al territori que havia estat de la República s’hi havien produït també milers d’assassinats, extorsions, incendis i persecucions. Per esperit de revenja, estava en el punt de mira qualsevol persona que hagués format part d’un comitè, ocupat càrrecs institucionals o simplement ser funcionari o militant de partits d’esquerra o de sindicats. Molts centenars van ser depurats i expulsats dels seus llocs de treball. Altres, desenes de milers, van ser sotmesos a procediments sumaríssims d’urgència i molts d’ells condemnats a mort o a llarguíssimes penes de presó en consells de guerra sense garanties jurídiques.
Aquest llibre descriu de forma detallada un centenar d’aquests judicis de la ciutat de Tortosa i el delta de l’Ebre. Tanmateix, canviant noms i algunes circumstàncies, milers de persones de poblacions de tot arreu s’hi poden veure reflectides, perquè als seus familiars o amics els va passar el mateix.