Unes setmanes abans que la Vella Dama ens arrabassés en la flor de la vida a l’enyorat Jaume Perich, aquest havia reunit en un volum els seus estimadíssims gats. Malauradament, el Perich no va poder veure publicat el seu darrer llibre però qui sap si ens contempla des de l’altra banda del mirall amb una rialleta irònica als seus llavis.
Els gats del Perich són un paradigma d’humor i de tendresa on queda perfectament reflectida una de les constants de l’autor, el seu indestructible amor per la llibertat. Llibertat a la qual va servir amb el seu incisiu llapis des dels dies foscos de la Dictadura i des de les trinxeres pacífiques de la ironia, la tendresa, la defensa dels desvalguts i el fustigament dels poderosos.