La Bíblia —aquest etern «Llibre dels Llibres» del qual deriven el judaisme, el cristianisme i l’islam— és, juntament amb el llegat d’Atenes i el de Roma, el tercer component del trípode que ha configurat la història bimil·lenària d’Occident.
Aquest volum està dedicat als llibres que en la nomenclatura cristiana s’han anomenat Antic Testament, és a dir els llibres procedents de la Tanakh (o Bíblia hebrea), la pràctica totalitat dels quals han estat incorporats a la Bíblia cristiana, precedint als dels Nou Testament.
La lectura atenta de l’Antic Testament és feta aquí no pas prenent-lo com un document teològic o històric, sinó tal com es mostra davant d’una mirada analítica i sense prejudicis: una agrupació de textos no gaire ben ordenada, una «biblioteca» de trenta-nou llibres pertanyents a gèneres literaris molt diferents, redactats en cronologies molt allunyades dels pretesos fets que s’hi narren i en què la quasi totalitat dels personatges, els esdeveniments i els llocs que s’hi descriuen manquen d’un testimoniatge documental arqueològic o historiogràfic, tot plegat amb narracions farcides de fets i situacions absolutament inversemblants.
L’autor convida al lector d’Històries de Jahvé. L’Antic Testament en qüestió a no acontentar-se en ser un receptor passiu d’una impossible «Guia de la Bíblia» i a deixar-se endur i sorprendre per l’extraordinària varietat de temàtiques i esdeveniments que es narren en els rotlles o llibres que componen el cànon bíblic veterotestamentari, fonament —junt amb el neotestamentari—de la civilització Occidental.
