Com a membre de l’estricta comunitat religiosa Satmar, part del judaisme hassídic, la Deborah Feldman va créixer sota un codi de conducta implacable que ho regia i ho determinava tot. No tenia cap mena de marge a la seva vida, i tot estava pautat, des de com vestir fins a què llegir i amb qui podia parlar o no. Tot i la forta repressió que patia, la Deborah es va convertir en una jove de ment oberta i molt independent, que es rebel·lava contra l’opressió que patia estudiant anglès d’amagat o llegint, també d’amagat, a Jane Austen o Louisa May Alcott, els personatges femenins de les quals la van ajudar a imaginar una forma de vida alternativa entre els gratacels de Manhattan. Als 17 anys la van casar amb un home a qui pràcticament no coneixia, i atrapada en un matrimoni sexual i emocionalment disfuncional, la tensió entre els seus desitjos i les seves responsabilitats com a bona nena Satmar va anar creixent i es va fer més explosiva. Quan als 19 anys va donar a llum el seu fill va prendre consciència que, malgrat els esforços colossals que això implicaria, ella havia de trobar (per ella i pel seu fillet) el camí cap a la llibertat i la felicitat.
