Segle xiv. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord.
Reminiscències de la doctrina herètica dels «bons homes», la vida monàstica i les prèdiques de clergues caragirats determinen el seu caràcter. L’estrall de la pesta, el rebuig vers els jueus i la vida gremial ens situen en una època de forts contrastos. I, entremig, l’amor, la traïció, la prostitució i el patiment, amb tota la seva cruesa.
Un text d’una prosa precisa i efectiva que posa de relleu la importància que va adquirir a la zona del Solsonès i, per extensió, a tot Catalunya el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana, dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu».
