La novel·la esdevingué un dels esdeveniments literaris —i també extraliteraris— de les darreres dècades i ha adquirit un estatus de culte sumat a l’èxit de la pel·lícula.
Tria’ns. Tria la vida. Tria els pagaments de la hipoteca; tria les rentadores; tria els cotxes; tria seure en un sofà a veure programes de jocs que adormen la ment i aixafen l’esperit, ficant-te menjar escombraries per la boca. Tria podrir-te, pishing i cagar-te a casa, una puta vergonya total per als mocosos egoistes i fotuts que has engendrat. Tria la vida.
En un to força directe i alhora humorístic, la novel·la es desenvolupa a finals dels anys 80s i tracta l’aspra, colorida i vigorosa vida d’un grup de ionkis, desocupats, borratxos i addictes al futbol, sexe i rock&roll que van néixer al costat dur de la vida, que no tenen cap altra sortida que escapar o esmorteir el dolor d’existir (perquè saben que res o gairebé res canviarà) i que s’involucren en activitats il·lícites i destructives que funcionen també com a addiccions i combustible per deixar-se emportar. Està escrita en forma de relats curts interrelacionats en scots i anglès usant molt argot de carrer típic dels carrers de Leith i Edimburg.
Per la seva èpica astrosa, va ser immediatament celebrada pels crítics i llegida també per aquells que rarament s’acosten als llibres. La novel·la esdevingué un dels esdeveniments literaris —i també extraliteraris— de la darrera dècada i ha adquirit un estatus de culte sumat a l’èxit local de l’adaptació al teatre i de l’èxit mundial de pel·lícula basada en aquesta: Trainspotting (1996) dirigida per Danny Boyle.
«La veu punk més sàvia i eloqüent» Sunday Times
«Mereix vendre més exemplars que la Bíblia» Rebel Inc.
«Llegir Welsh és com veure les pel·lícules de Tarantino: una activitat emocionant, esgarrifosa, repulsiva, urgent…, però Welsh és un escriptor molt fred que aconsegueix despertar sentiments molt càlids, i la seva literatura és molt més que pulp fiction» T. Jones, The Spectator
«El Céline escocès dels noranta» The Guardian
«No ens ha deixat de sorprendre des de Trainspotting» Mondo Sonoro
«A més d’un excel·lent cronista, Irvine Welsh continua sent un geni de la sàtira més perversa” Aleix Montoto, Go
«Un genial escriptor satíric, que, com a tal, posa la societat davant de la seva pròpia imatge» Louise Welsh, The Independent
«Welsh és un dels nostres grans coneixedors de la depravació, un savi de l’escòria, que excava i treu a la llum les nostres obsessions més fosques» Nathaniel Rich, The New York Times Book Review.
