Tot just començar el segle XXII, la ciència fa un gran descobriment en el camp dels vols espacials tripulats. Mitjançant un mètode revolucionari anomenat somaformació, els astronautes poden sobreviure en entorns hostils fora de la Terra utilitzant suplementacions biològiques sintètiques. Quan la fragilitat del cos ja no és un factor limitant, els éssers humans poden explorar per fi exoplanetes propers que des de fa molt se sospita que acullen vida.
L’Ariadne és una exploradora així. En una missió per fer l’estudi ecològic de quatre planetes habitables a quinze anys llum de la Terra, ella i els seus companys de tripulació dormen quan estan en trànsit, i es desperten cada vegada amb característiques físiques diferents. Però mentre ells passaven per diferents formes i temps, la vida a la Terra també ha canviat. Davant de la possibilitat de tornar a un planeta que ha oblidat les persones que n’han sortit, l’Ariadme comença la crònica de les meravelles i els perills del seu viatge, amb l’esperança que potser a casa encara hi hagi algú que els escolti.
