Les Teresines reben la trucada d’uns editors que els proposen escriure les seves memòries, amb els seus records d’infància i de joventut, així com tota la seva experiència professional i personal fi ns a l’any 1992, moment en què es donen a conèixer a Catalunya gràcies a TV3. Elles, sorpreses per aquest pedido, s’atabalen perquè, tot i que es consideren unes dones eixerides, no es veuen capaces d’escriure un llibre, i encara menys en català, ja que són d’una generació en què desgraciadament la llengua no s’aprenia a l’escola i només es parlava a casa. Del que sí que disposen, per sort, és d’una memòria d’elefant, que mai els ha fallat. Però d’escriure’l, no se’n veuen amb cor... L’editorial, per facilitar-los la feina, els posa un escriptor jove a la seva disposició -el que en l'argot editorial es coneix com un "negre"-, perquè les ajudi a escriure el que elles recorden, un noi que durant quasi un any conviurà amb elles i anotarà en un ordinador tot el que li vagin explicant: el naixement, les aventures d’infància i de joventut,les seves primeres amigues o els seus primers nòvios, il·lusions i desenganys amorosos, com s’endinsen en el món dels pedidos i de l’economia submergida, així com les peripècies personals lligades a esdeveniments històrics, des de la postguerra fi ns a les Olimpíades.
