Quan hi ha dos bessons i un mor, l'altre continua sent un bessó o es diu d'una altra manera?
Aquesta es la primera pregunta que l'Elio es fa despres que l'Eva, la seva germana bessona, la seva companya inseparable i la seva amiga de l'ànima, pateixi una caiguda de conseqüencies irreversibles des de dalt d'un terrat.
Sense l'Eva, tan intel·ligent, tan inquisitiva, tan exigent i intolerant a la injustícia, qui es l'Elio? Qui es la Monica, la seva mare, a qui l'adolescencia havia col·locat a mil planetes de distància de la seva filla? Quin lloc ocupa en aquest joc d'absencies el Mateo, el psicoleg de l'Elio, que l'ha d'ajudar a passar pel dol d'una perdua que primer ha d'esbrinar si ha estat accidental o provocada?
L'Elio no sap com es diu un bessó quan l'altre mor, pero sí que sap que l'Eva ja no hi es, que ha volat. Allo que ella sempre havia volgut.
Ara ha de decidir que vol fer ell: com vol explicar que li ha passat a la seva germana, i que vol fer amb la seva vida.
