Amb ecos del popular àlbum Nebraska, de Bruce Springsteen, Paolo Cognetti retrata un món salvatge travessat simultàniament per la modernitat, les disputes familiars, el desamor i el desig de teixir vincles entre els pols oposats.
Al fons de la vall narra la historia de dos germans, Alfredo i Luigi, el pare dels quals els va assignar un arbre a cada un quan van neixer: un làrix i un avet. Els dos arbres han crescut en paral·lel a la riba del riu Sesia, tan diferents i a la vegada tan semblants, com un reflex de la relació entre els dos protagonistes, que porten un temps allunyats.
En Luigi, que en trenta-set anys no ha sortit mai de la vall, es el làrix, dur i fràgil. Ell i la Betta es van enamorar mentre es banyaven a les basses del riu, entre els bedolls blancs: ara esperen una nena i a l'aire es respira l'aroma d'un nou començament. Ell acaba d'acceptar una feina com a guarda forestal, ella ve de la ciutat i llegeix a Karen Blixen. L'Alfredo, el petit dels dos germans, es l'avet: tetric i resistent a les glaçades, inquiet i cercabregues. Per evitar mes problemes va decidir marxar lluny, al Canadà, entre indis tristos i pous de petroli. Pero ara que el seu pare ja no hi es, ha tornat a la vall per alliberar-se dels lligams que li queden.
