Un còmic-fanzine esbojarrat “d’un cap que va portar cua”, entre el barroc i el kitsh, entre el s. XVIII i el XXI, entre La Sala del Cel i el Museu d’Història (i el Bòlit), entre la pandèmia i els Infralocus.
El mes de maig de 2020, en ple confinament ciutadà per la pandèmia de la Covid-19, apareix a la llera del riu Onyar de Girona una figura enigmàtica que, primer, sembla el rostre d’un cadàver i, després, en paraules de l’alcaldessa Marta Madrenas, “una escultura que, fins i tot, podria ser del segle XVIII o anterior”. És, segons els mitjans que se’n fan ressò, “un misteri”. O “un cap que va portar cua”, com assegura l’artista Jordi Mitjà. Aquest relat, basat en fets reals, mira de resoldre l’enigma de l’Extasi a l’Onyar.
