Qui llegeixi el llibre podrà conèixer una Roma diferent de la que habitualment surt en els llibres, una Roma, com a mínim, tant o més real que la dels exèrcits triomfants i les lleis dures a què cal sotmetre’s, una Roma, en tot cas i sens dubte, més humana. S’hi mostra una Roma que percep la bellesa d’un riu al capvespre i és capaç de transformar-lo en un déu; la que, en la delicadesa i la força de l’aigua, pot crear un univers simbòlic regenerador, vivificant, catàrtic; la que demana silenci ritual abans d’una pregària i fa una libació de vi als déus i als morts, la que agraeix el fruit del raïm, el celebra, i l’enlaira; la que contempla com rebrota el verd en el cep eixut i sec, i confia en la sang roja que corre per la natura; la que aprecia el sabor d’un vi exquisit lliscant pel paladar en el decurs d’una bona conversa, i s’hi deixa amarar, per oblidar les penes, per deslligar les llengües, per saber les veritats; la que es perfuma per mitigar ferums o per fer notar la seva presència; la que troba misteris profunds en les coses senzilles i es planteja el perquè de la vida… Essència de l’aigua, essència del vi, quinta essència última de les moltes aromes que fan que un perfum agradi i sedueixi.
