Jordi Cussà, berguedà de soca-rel, va néixer el 1961 a Manresa amb un pes de 5.050 grams. Aquest pes remarcable, l’atribueix alternativament a un cervell gairebé einsteinià, quan l’onada puja, o a un cor massa romàntic i generós, quan les febres baixen.
Va tenir una primera adolescència de cine: l’amor i el sexe, el teatre i la literatura li queien del cel. L’optimista patològic va creure aleshores que tot li vindria donat sense esforç. Però a l’adolescència adulta, va viure una llarga travessa per l’univers de les drogues, que es va iniciar amb LSD, va derivar pel haixix i va desembocar en una addicció destructiva a l’heroïna.
El retorn al món dels vius li va costar gairebé tants anys com la mateixa addicció (5+5=10), però a mitjans dels noranta el cuc comença a insinuar ales de papallona, escrivint i estrenant amb Anònim Teatre Barcelona 2012. L’autor ho considera un moment cardinal de la brúixola íntima. La Terra Promesa, en tot cas, no la va veure per un forat fins el 2000, quan la primera novel·la ben llepada, Cavalls salvatges, va sortir publicada per Columna Editors.
Jordi Cussà també ha publicat les novel·les La serp (finalista del premiLeandre Colomer) i El noi de Sarajevo (premi El lector de l’Odissea). A més, ha traduït al català autors com Patricia Highsmith, ChuckPalahniuk, Truman Capote, John Boyne i, el seu preferit, André Aciman.
L’atzar, que tot ho pot, reuneix una tropa de cavalls salvatges durant un cap de setmana catàrtic, ple d’històries, secrets i epitafis, per celebrar el cinquantè aniversari del Daniel Alfals. Es troben a cal Pardal, la casona rural que s’ha arreglat per portar una vida tranquil·la. El Daniel, de fet, és l’eix sobre el qual pivoten les històries que els comensals han anat recordant, per formar aquesta novel·la d’experiències imprescindibles, narrades amb autenticitat i coratge. Tots els narradors ultrapassen la bombolla d’aquells anys setanta i vuitanta perduts dins l’embornal del temps: neix la veu de la consciència plural, tant dels difunts com dels supervivents. Dilueixen les últimes fronteres entre les realitats de la memòria i les ficcions de la imaginació, i a partir d’allà expulsen la criatura meravellada que és Formentera Lady, la memòria d’un somni prohibit que acaba en malson.
A cada pàgina, van deixant estrips de l’ànima. La d’una joventut arriscada i ferotge, que amb la força redemptora de l’amor mirarà de renéixer, després d’arrossegar-se pels abismes de l’addicció: il·lusions mutilades i carreteres entrecreuades; tràfics xics o mitjans, robatoris i estafes; culleres blegades per dissoldre-hi l’heroïna i crims per tapar el passat; barcelones desaparegudes i un Nàpols on apostar per una vita nuova… Música a dojo, venjances implacables, una bomba de rumba, monos enrabiats en una cala sota La Mola, els pisos de l’ultradreta de l’Eixample, el Madrid més canalla, fleques amb dues menes de coca, i l’anyada viscuda entre Eivissa i Formentera.
Jordi Cussà ens ofereix la crònica d’una generació desfeta, proposant un gènere bastard,sense límits, amb la barreja justa d’emoció, pietat i, sobretot, veritat. El vigor de les frases directes, els diàlegs esmolats, els jocs de mots, l’amor per l’oralitat, l’al·literació i la ironia es combinen per oferir episodis amb el traç d’una vinyeta narrativa per una banda i instants d’epifania poètica per l’altra. A Formentera lady, les dècades viscudes perillosament, el desgavell social i personal ressonen encara com la sang que s’amuntega rabiosa a la templa.
