La mort no sempre és el pitjor dels càstigs. Ramona Solé ho demostra en una trama policíaca amb una investigació angoixant i plena de dilemes morals.
La xeringa es va clavar amb certa facilitat i l’home no va tardar gaire a deixar de bellugar-se, estabornit pels efectes del fàrmac. Estirat sobre la taula del menjador, dues persones li practiquen una operació. Quan acaben, amb una imperdible, subjecten una nota a la camisa del pacient.
Quan la policia de Lleida troba un professor d’institut mig estabornit i drogat a casa seva sospiten que pot haver estat víctima d’un assalt. L’home gemega de mal a les mans. Però és impossible perquè les hi han amputat.
La investigació policial intentarà descobrir qui ha pogut fer una barbaritat així, però quan una nova amputació els arriba des de Tarragona, sense cap connexió aparent amb la víctima de Lleida, el cas canviarà molt. Per què hi ha algú que es dedica a amputar mans?
