Aquesta novel·la de ficció posa endavant una mecànica de la creació, on l’autor parla de primer per ell mateix i posa en plaça personatges que reclamen un decorat propi, una història pròpia i trobades amb gent, triant aventures i experiències personals dins un context polític d’actualitat.
El català és llengua materna amb un vocabulari que ve de lluny, que s’està perdent. Escriure podria ser això també, ser respectuós de la nostra riquesa dialectal.
