Entre els manuscrits de Louis-Ferdinand Céline, reapareguts recentment, hi havia un paquet de dues-centes cinquanta pàgines amb una novel·la l'acció de la qual s'esdevé a Flandes durant la Gran Guerra. Amb aquest manuscrit, escrit uns dos anys després de la publicació de Viatge al fons de la nit (1932), surt a la llum una peça clau de l'obra de l'escriptor. Perquè Céline, entre el relat autobiogràfic i l'obra d'imaginació, hi aixeca el vel sobre l'experiència central de la seva existència: el trauma físic i moral del front durant la Primera Guerra Mundial, a l'«escorxador internacional de la bogeria». Seguim la convalescència del brigadier Ferdinand, des del moment en què, greument ferit, recupera la consciència al camp de batalla fins a la seva marxa cap a Londres. Aquest temps brutal de desencís i presa de consciència, al qual l'autor no s'havia apropat mai en forma de narració literària autònoma, apareix aquí sota la seva llum més crua. Vint anys després del 1914, el passat, sempre borratxo d'oblit?, continua viu, per sempre inoblidable, i Guerra n'és testimoni tant com la resta de l'obra de Céline.
